FESTA MAJOR SITGES-SPAGNA


La Festa Major de Sitges

Des dels temps més remots, els homes han sentit la necessitat d’acollir-se a la protecció d’un ésser superior. La parròquia i la vila de Sitges s’hi acolliren, de primer, a la protecció de Santa Tecla, fins que a mitjan segle XVI passaren a compartir-la amb la de Sant Bartomeu.
Marcades per aquest doble personatge tenen lloc dues Festes Majors, que així han estat comunament anomenades pel lloc que ocupen en la vida dels pobles: l’una, la Gran, en honor de l’inclit apòstol, el 24 d’agost -la continuada i perpetuada celebració de la qual ha contribuït a què fos declarada Festa d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya-; i l’altra, la Petita, a llaor de la protomàrtir, el 23 de setembre.

En els actes que se celebren per aquestes diades hom pot apreciar dues vessants: religiosa, l’una, profana l’altra, bo i formant de bell antuvi un pregon sincretisme que, malgrat l’actual tendència a fer prevaler només el seu sentit festiu i lúdic, Sitges ha estat capaç de conservar com a una de les més significatives mostres de la seva identitat. Aquest sincretisme és una de les determinants del context d’aquestes Festes: les funcions religioses, entre les quals cal destacar l’ofici religiós que se celebra a la parròquia amb l’assistència de les autoritats civils, i la processó, amb un llarg itinerari pels carrers més cèntrics de la vila, que, precedida per tots els balls populars, acaba amb una emotiva i espectacular -si hom pot adjectivar d’aquesta manera- entrada de la inmatge del sant o de la santa, segons la celebració, a la parròquia, davant la presència de tots els balls populars i entre l’esclat d’un petit castell de focs. Cal fer avinent, que Sitges és una de les escasses localitats del nostre país en què encara avui se celebren les processons religioses amb motiu de la seva Festa Major. Tenen també lloc, en terminar la funció d’ofici, el cant dels goigs i, en la de l’apòstol la veneració de la reliquia del sant, ja que la de la santa desaparagué durant la guerra de 1936-39. Fins a temps relativament recents s’havien celebrat també les funcions de vespres i competes.

Dels actes laics cal assenyalar les diverses cercaviles, entre les quals es troba la tanmateix emotiva entrada dels grallers -de manera semblant a com es feia amb els músics forans que arribaven a la vila la vigília de la festa i als quals anaven a rebre a les afores de la població tot el jovent- i la processó cívica -ambdós actes reduïts a la vigília de la diada del sant-, com també la matinal -la de la santa consistent en una cercavila infantil-, bo i delimitant un espai que hom ha considerat ja d’antuvi sacralitzat. Hom pot indicar d’altres actes multitudinaris, com el castell de focs, i al qual hom atribueix també un marcat sincretisme.

Cal dedicar un apartat a un dels elements abans esmentats, ja que de bell antuvi han ocupat un lloc principal en aquestes Festes i que per la seva permanència i el seu significat configuren un important patrimoni de la nostra cultura: els entremesos i balls populars (dels quals ja es té notícia de la seva presència a la vila el 1734, tot i que forans i en un acte aliè a aquestes Festes), que en un esclat de llum, foc, música i color són presents en tots els actes. D’entre aquests balls hom pot destacar els gegants i la fera foguera (documentats també en un acte aliè a les Festes, el 1814), gitanes (documentat el 1847 i representat amb una certa continuïtat fins el 1943, i finalment recuperat l’any 1977), moixiganga, bastons, diables, cercolets i pastorets (tots ells esmentats el 1853), així com els castells, d’un gran cartell en tota manifestació folklòrica, i als quals s’han afegit darrerament, l’aliga, el de cintes i el de panderetes. També s’havien representat alguns balls de temàtica marcadament religiosa, com ara el de Sant Bartomeu (també documentat el 1853), així com d’altres de profans, com ara els dels Malcasats (1826), Serrallonga (en la diada de la Mare de Déu del Vinyet del 1851), Fill pròdig (1861), Criades (1868), Voluntaris de l’Àfrica (1884) i La Rosaura de Trujillo (1866), que considerats de més tardans, començaren a caure en l’oblit a partir de principis del segle XX.

Michele De Lucia

FESTA MAJOR SITGES-SPAGNAultima modifica: 2008-08-24T18:33:01+02:00da michelepositano
Reposta per primo quest’articolo

Lascia un commento